Gira Purmerend (Holanda)

Què hem de dir d'aquesta gira! Va ser fantàstica (amb el permís de la Lili que es va fer mal, pobreta).

Ens feia falta un viatget així: visita cultural, patejada monumental pels carrers d'Amsterdam, visita a llocs i espais d'obligada visita i, com no, mega-super-atope-partidàs contra les holandeses, joves, grans, enormes i bones, però a qui vam guanyar nosaltres!!! (40 a 20, més o menys, i per què jo no vaig jugar, que si no...).

Dissabte matí: sortida de Barna, arribada a Amsterdam. Algunes tenen la sort que l'aeroport els concedeix un servei d'entrega d'equipatges a domicili i els porten la maleta a l'hotel. Jo m'espavilo com puc per a que les altres arrosseguin la maleta per mi ;-)

Tan bon punt arribem a l'estació central ens retrobem amb qui ha arribat abans i anem a dinar (o sinó la Paz ens mossega a totes!!!).

Dissabte tarda: continuem patejant la ciutat, posant-nos en perill de mort constantment degut a la infinitat de bicicletes que vénen per totes bandes. No oblidem, tampoc, una visita cultural a la casa de l'Anna Frank (i ara en serio, més que recomanable per aquells que volgueu visitar Amsterdam).

Molta calor, i això ens obligar a menjar gelats i a buscar refugi en algun bareto on poguem beure alguna cosa refrescant.

En el nostre camí ens trobem tot de llocs molt interesants: museu de la tortura, museu de la maria, concerts a l'aire lliure... També imatges sorprenents: nius i pollets als llocs més insospitats, terrasses de baretos a racons també insospitats... No podem oblidar-nos però, de cap de les maneres, de buscar la informació necessària per anar cap a Purmerend el diumenge. Ho fem des d'una bugaderia-internet, que els holandesos són molt originals i això dels cafès-internet ja està massa vist!

Dissabte a la nit: sopem en un dönner-kebbab i després ens dividim. Unes tornen a l'hotel a dormir i les altres continuen voltant, les molt pendones. La nit es converteix en un esclat de llum (vermella sobretot) i emocions (riure i bon rotllo). Per unes hores tornem a ser com nenes petites (està bé, ho reconec, i una mica pardilles!). Feia temps que no reia així. Després d'una patejada eterna de l'estil "rain man" arribem a l'hotel i a clapar.

Diumenge matí. Esmorzar copiós a l'hotel on algunes es van acabar la nocilla de tot l'establiment. Agafem el tramvia i anem a l'estació central a agafar l'autobús que ens portarà a Purmerend. La Lili no sé que li fa al tramviero però ens deixa passar a totes sense pagar!

Arribem al club de rugbi "Rugby Club Waterland" disposades a passar una inoblidable jornada de "street rugby".

Coneixem les holandeses que ens dónen la benvinguda i ens expliquen de què va això del "street rugby". Escalfem (no massa, tot s'ha de dir), just per penjar la bola a un dels infinits canals que creuen aquesta terra. Decidim jugar 3 parts de 15 minuts amb contacte i placatges, per què si, per què nosaltres ho valem i per què som les millors (això d'anar tan lluny per a fer tan sols un tocata, "como que no").


Va costar d'entrar al partit i a la primera part ens van fer tres o quatre marques. Però ja no van passar més. Vam fer unes marques fantàstiques, i un joc molt bo. Sort tenien de la Maia i de mi que, des de la banda, animàvem com unes boges!!!

Tercer temps: intercanvi de regals (sort que hi ha qui, a l'equip, pensa en tot i va evitar que féssim un ridicul espantós) i menja d'uns macarroni boníssims que vam haver d'endrapar en cinc minuts per poder agafar el tren de tornada a l'aeroport.

Diumenge al vespre: OT (operació tornada).

Hi va haver molt bon rotllo amb les jugadores del club holandès. La seva entrenadora ens va convidar per al rugbi platja de l'any que ve. I hi tornarem, és clar que si.