Noies, amb l'Elena estem fent un excel amb les que contesteu quin camp preferiu.
Com que no me'l deixa penjar, us anirem actualitzant les dades a mida que contesteu.
De moment:
Sant Cugat--> 8
Badalona--> 2
INEF--> 2
Tan se val--> 1
Petonets i contesteuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!
Marga
dilluns, 20 d’octubre del 2008
diumenge, 12 d’octubre del 2008
Camps per entrenar
Sembla ser que la Fran i la Lulu han aconseguit mig camp per als dimarts. A Sant Cugat. El sector Vallès estem encantades, és clar (suposo bé, oi?).
Si l'entrenament comença a les nou, crec que ja no és una mala hora per sortir de Barna. No teniu excuses!!!
Falta que Badalona ens digui alguna cosa però, pel que em va dir el meu germà, crec que allà seria els divendres.
Jo proposaria no quedar a les nou sinó un xic abans, ja que vist que l'edat no fa créixer la puntualitat, correm el risc d'entrenar de tres quarts de deu a les deu. I som veterranes però encara ens falta per ser unes iaiones!!!
Si l'entrenament comença a les nou, crec que ja no és una mala hora per sortir de Barna. No teniu excuses!!!
Falta que Badalona ens digui alguna cosa però, pel que em va dir el meu germà, crec que allà seria els divendres.
Jo proposaria no quedar a les nou sinó un xic abans, ja que vist que l'edat no fa créixer la puntualitat, correm el risc d'entrenar de tres quarts de deu a les deu. I som veterranes però encara ens falta per ser unes iaiones!!!
divendres, 10 d’octubre del 2008
Estatge de Pretemporada
El cap de setmana del 4 i 5 d'octubre les veterranes hem anat a Núria a preparar la temporada.
Ha estat un cap de setmana magnífic. El temps, fabulós (una mica de vent, però), l'alberg fantàstic i la gent encara més. Molt bona organització i molt bon poder de convocatòria per part de la Montse (gracies preciosa).
Dissabte: pujada a peu a Núria. Déu-n'hi-do que fortes que estem; tot i fer una paradeta-vermut de 30', hem trigat tan sols tres hores en assolir l'objectiu! Allà dalt ens hem trobat amb les mames que han vingut en el cremallera i hem dinat totes juntetes, entrepans, carmanyoles i molt de vent. Per la tarda una mica d'entrenament a la magnífica esplanada davant del llac. Després hem pujat a l'alberg, dutxeta, soparet i a dormir. Tot i que algunes pendones s'han quedat xerrant fins tard!
Diumenge: després d'un magnífic son reparador tan sols interromput per alguna que roncava (no diem noms, eh, Guais i Marga!), hem baixat a esmorçar a un mega-crowded menjador. Una ascensió fantabulosa al pic de l'Àliga ha estat un dels moments culminants del cap de setmana. El dia era tan i tan clar que es veia Montserrat! En aquesta excursioneta ens ha pogut acompanyar una mama que s'ha separat (no sense enyorança per part seva) de la seva nena (Fran, t'estimem). Quan hem baixat al llac altre cop, hem fet una segona sessió d'entrenament, sols apte per a les més fortes i que alguna amb l'excusa de fer fotos, s'ha saltat (petonets, Llúcia).
Esperem començar a veure les fotos aviat.
Ha estat un cap de setmana magnífic. El temps, fabulós (una mica de vent, però), l'alberg fantàstic i la gent encara més. Molt bona organització i molt bon poder de convocatòria per part de la Montse (gracies preciosa).
Dissabte: pujada a peu a Núria. Déu-n'hi-do que fortes que estem; tot i fer una paradeta-vermut de 30', hem trigat tan sols tres hores en assolir l'objectiu! Allà dalt ens hem trobat amb les mames que han vingut en el cremallera i hem dinat totes juntetes, entrepans, carmanyoles i molt de vent. Per la tarda una mica d'entrenament a la magnífica esplanada davant del llac. Després hem pujat a l'alberg, dutxeta, soparet i a dormir. Tot i que algunes pendones s'han quedat xerrant fins tard!
Diumenge: després d'un magnífic son reparador tan sols interromput per alguna que roncava (no diem noms, eh, Guais i Marga!), hem baixat a esmorçar a un mega-crowded menjador. Una ascensió fantabulosa al pic de l'Àliga ha estat un dels moments culminants del cap de setmana. El dia era tan i tan clar que es veia Montserrat! En aquesta excursioneta ens ha pogut acompanyar una mama que s'ha separat (no sense enyorança per part seva) de la seva nena (Fran, t'estimem). Quan hem baixat al llac altre cop, hem fet una segona sessió d'entrenament, sols apte per a les més fortes i que alguna amb l'excusa de fer fotos, s'ha saltat (petonets, Llúcia).
Esperem començar a veure les fotos aviat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
